El dia 27 de setembre vam assistir la vicepresidenta de l’AFBBS, Montse Anfruns i jo mateixa membre de la Junta, Júlia Saura a la xerrada organitzada per l’IRIS amb la col. laboració d’Althaia impartida pel Dr. Lleó, cap de Servei de Neurologia de l’Hospital de St. Pau i investigador en demències.
Us en volem fer un petit resum.
Inicialment es va esmentar que la rapidesa en la cura de la malaltia d’Alzheimer i altres demències vindrà donada pel finançament que s’obtingui, tal com ha succeit en altres malalties com la COVID. L’epidemiologia dona suport a l’interès en trobar ràpidament un tractament, es preveu que l’any 2050 s’hauran triplicat els cassos de demència al mon. I a Catalunya el 40 % de la població majors de 75 anys té queixes subjectives d’alteració de la memòria o de la cognició. A més l’estigma social que suposa la demència o qualsevol altra malaltia neurodegenerativa s’està reduint gràcies al testimoni entre altres de famosos que pateixen o han patit alguna d’aquestes.
La malaltia d’Alzheimer té una fase d’incubació, clínicament no evident, molt llarga, la Demència és l’estadi final de la malaltia.
Els nous fàrmacs intervenen en les fases inicials per poder tenir èxit, i s’han pogut efectuar estudis gràcies a que ha millorat el diagnòstic precoç. Inicialment amb estudis de neuroimatge molt específics, posteriorment amb estudis de Líquid Cefaloraquidi obtingut per una punció lumbar i actualment amb un senzill anàlisi de sang. Un exemple és el marcador p-tau 217 que podria ser utilitzat en gent amb sospita de malaltia com a cribatge.
Els fàrmacs que poden modificar la malaltia dels que parlarem son aquells que estan en fases més avançades de la investigació, aprovats en alguns països, de moment no encara a la Unio Europea. Son Anticossos Antiamiloide que s’ha demostrat que poden arribar a netejar el cervell d’aquesta proteïna que és la que es diposita en la malaltia d’Alzheimer i també contra la proteïna Tau que apareix en fases més greus de la malaltia. Amb aquests tractaments no només s’observa una millora en la Neuroimatge, sino que també s’objectiva una millora clínica. Però no podem oblidar que també té efectes secundaris com poden ser ARIA (edema cerebral / microhemorràgies) pel que s’han de administrar de forma personalitzada.
També ens van parlar de futur, fàrmacs que poden actuar eliminant la proteïna TAU d’una forma diferent als anticossos, o d’analítiques de p-tau 217 efectuades amb una sola punxada al dit.
En conclusió estem en una era que canviarà la visió i el tractament de les demències, i la sanitat pública s’ha de preparar per donar resposta als nous reptes.
Les associacions de familiars col.laborem amb teràpies no farmacològiques, acompanyament als pacients i cuidadors però també donant a conèixer a la societat la malaltia i informant-los la evolució de la investigació.
