CARTA DEL DIA. ON ÉS LA MEVA MARE?

M’adreço a tots els cuidadors no professionals de malalts d’Alzheimer – jo mateix en soc un – i als que en un futur proper ho poden ser. Visc amb la meva mare afectada en primera fase de la malaltia. La convivència amb auests malalts és complicada. El malalt evoluciona cap a un estat estèril. Per a ell, no hi ha passat, ni present, ni futur. És un cos que camina sense runb. Pateix episodis d’euforia i de tristor absoluta. És agressiu i dòcil a la vegada. Cal que el cuidador no faci e la queixa una norma. Que s’hi aboqui en cos i ànima, que els faci en tot moment una rialla, una carícia acollidora i tendre. Com que el malalt us necessita i no ho sap, cal adreçar-li una paraula puntual que el faci sentir viu.
No espereu el reconeixement dels més propers. Diran que exagereu i que sempre us queixeu. No us cal el vistiplau dels que amb la seva ignorància pronuncien paraules desconsiderades. Vosaltres, endavant, perquè la vida no és un problema per solucionar, és un conjunt d’il·lusions per viure.
Us he parlat de la meva mare, i em pregunto: on és la meva mare?

Gabriel Coma i Barba
Barcelona

 

Carta al Directo publicada al Diari Avui del 9 d’octubre de 2010