Altres tipus de demències

DEMÈNCIES DE TIPUS CORTICAL

La demència d’Alzheimer o la demència frontotemporal són exemples de demències tipus cortical.

L’alteració afecta principalment el còrtex cerebral, la capa més externa del cervell, que representa un paper crucial en els processos cognitius de la memòria i el llenguatge. Els pacients amb demència cortical solen mostrar alteracions importants de la memòria i afectació del llenguatge.

DEMÈNCIA FRONTOTEMPORAL

La demència frontotemporal és la tercera causa més freqüent de demència neurodegenerativa, després de la malaltia d’Alzheimer i la demència amb cossos de Lewy.

En aquests casos es produeix una degeneració de les cèl·lules nervioses i les seves connexions amb els lòbuls frontal i temporal del cervell, les àrees associades al comportament i el llenguatge. Un dels principals símptomes és el canvi en la personalitat, la conducta i les emocions. També són freqüents l’apatia, la desinhibició i en alguns casos, la manca d’empatia i les alteracions en el llenguatge.

DEMÈNCIES SUBCORTICALS

Les àrees afectades principalment son la substància blanca subcortical i els ganglis de la base, és a dir, les parts del cervell situades per sota el còrtex. En aquests casos s’observa un decreixement en la capacitat d’atenció i una lentitud en el processament, així com variacions en l’estat d’ànim.

DEMÈNCIA DE PARKINSON

És un tipus de demència associada a la malaltia de Parkinson, una malaltia neurodegenerativa que es caracteritza per una destrucció progressiva de neurones de tipus dopaminèrgiques que afecta a la substància que produeixen, que és la dopamina. La simptomatologia de la malaltia és una aparició progressiva de manca de coordinació dels moviments, amb tremolors, rigidesa,  lentitud dels moviments i trastorn en la deambulació,

La demència associada a aquesta malaltia es diferencia de l’Alzheimer ja que en aquest cas, la memòria sol estar menys afectada però, per contra, la presència de simptomatologia neuropsiquiàtrica és més freqüent i precoç.

DEMÈNCIA DE HUNTINGTON

La malaltia de Huntington és hereditària i provoca un desgast en algunes cèl·lules nervioses del cervell. Les persones amb aquesta malaltia neixen amb un gen defectuós però els símptomes de la malaltia no apareixen fins després dels 30 o 40 anys. El símptomes inicials poden incloure moviments descontrolats, malaptesa i problemes d’equilibri. Més endavant, poden impedir als afectats caminar, parlar o empassar. Algunes persones deixen de reconèixer les seves famílies, en canvi en altres casos, són conscients del què els rodeja i poden expressar les seves emocions. Així la demència de Huntington bé provocada per l’atròfia en algunes zones del cervell i d’una pèrdua important de neurones de capes profundes del còrtex cerebral.

DEMÈNCIES CORTICOSUBCORTICALS

Són aquelles en què es produeixen afectacions en les dues àrees corticals i subcorticals. En aquests tipus de demències hi  trobem la demència per cossos de Lewy o la degeneració corticobasal.

DEMÈNCIA DE LEWY

És el segon tipus més freqüent de demència progressiva després de l’Alzheimer. Un tipus de dipòsits de proteïnes anomenat cossos de Lewy es desenvolupen en les cèl·lules nervioses de les regions cerebrals involucrades en el pensament la memòria i el moviment (control motor). Al començament hi ha una alteració en l’atenció, amb fluctuacions freqüents durant el dia, fins el punt que pot semblar que hi ha una “desconnexió” per part del pacient. La memòria està alterada però no de la mateixa manera que en l’Alzheimer i també es veu afectada la capacitat del llenguatge.